La resposta immunitària II
- Especifica: En el cas que la inespecífica sigui insuficient la infecció es propaga causant una malaltia infecciosa. En aquest moment, actua la resposta immunitària especifica, es caracteritza perquè està especialitzada per a cada patogen. Les cèl·lules i molècules que actuen són limfòcits-T, limfòcits-B, monòcits, cèl·lules presentadores d'antígens, immunoglobulines o anticossos, citosines i sistema del complement.
La resposta especifica, pot ser de dos tipus:
-
Cel·lular
-
Humoral
1) Cel·lular: És la resposta produïda per les cèl·lules, la duen a terme els limfòcits-T, aquests són la principal defensa davant els virus i els fongs. També actuen sobre algunes cèl·lules canceroses. Els limfòcits-T tenen un radi d'acció limitat, ja que per eliminar l'antigen és necessari que la seva membrana entri directament en contacte amb el patogen. Diferenciem 2 tipus de limfòcits-T. Tots dos s'originen al Tim i no produeixen anticossos, poden ser:
-
Limfòcits-T citotòxics: S'encarreguen de destruir les cèl·lules que estan infectades per virus també algunes canceroses.
-
Limfòcits-T cooperadors: Regulen l'activitat dels limfòcits-B i dels macròfags.
-
1r. Els monòcits detecten els virus i els fagociten.
-
2n. Aquestes cèl·lules traslladen el patogen a la membrana i es transformen en cèl·lules presentadores d'antigen.
-
3r. Els limfòcits-T s'uneixen a l'antigen (Cèl·lules presentadores d'antígens) del receptor específic, això estimula la producció de limfòcits-T citotòxics i limfòcits-T cooperadors. Els citotòxics s'encarreguen de destruir les cèl·lules infectades i els limfòcits-T cooperadors produeixen citosines que activaran l'acció dels limfòcits-B (Fabriquen anticossos i estimules l'arribada de més macròfags).
2) Humoral: Aquesta resposta es du a terme pels limfòcits-B, que sintetitzen les immunoglobulines o anticossos per tal de destruir els antígens. Activen principalment contra infeccions produïdes per bacteris.
-
1r: L'agent patogen posseeix un antigen que és reconegut pels limfòcits-B. Quan entren en contacte, els limfòcits-B s'activen.
-
2n: Els limfòcits-T cooperadors s'uneixen als limfòcits-B activats i comencen a produir citosines. Les citosines indueixen la divisió dels limfòcits-B produint dos tipus de cèl·lules.
a) Cèl·lules memòria. Aquestes cèl·lules contenen la informació d'aquest antigen. Queden en circulació a la sang quan la malaltia infecciosa ha desaparegut. La seva finalitat és produir de manera rapida anticossos si es torna a posar en contacte amb el mateix antigen.
b) Cèl·lules plasmàtiques: S'encarreguen de produir anticossos específics d'aquest antigen. Els anticossos es desplacen via sanguínia, via limfàtica o a través del líquid extracel·lular fins al lloc on es localitza l'agent patogen. Quan els anticossos s'uneixen els antígens poden provocar 2 efectes, la inactivació del patogen, és a dir, neutralitzar la seva acció i impedeix la seva proliferació, o bé la destrucció de l'agent patogen. Aquesta destrucció activa el sistema immunitari inespecífic: neutròfils, que fagociten les restes del patogen i sistema del complement que dilata els capil·lars afavorint l'entrada de més neutròfils.
Gràcies a les cèl·lules memòria i als anticossos sintetitzats durant l'activitat immunitària la persona queda immunitzada.
Exemple de la resposta especifica Factor RH
Els eritròcits o glòbuls vermells tenen unes proteïnes en la superfície de la seva membrana que poden produir una resposta immunitària. És per això que es consideren antígens. El factor RH és un sistema de grups sanguinis basats en si hi ha presencia o absència d'aquesta proteïna que s'anomena proteïna D a la membrana dels glòbuls vermells. Es considera RH+ si conté la proteïna i RH- si no. Les persones RH- sintetitzen anticossos contra la proteïna D. Si una persona RH- rep sang d'un RH+, el sistema immunològic reconeix la proteïna D com antigen i desencadena una resposta immunitària especifica.